PRESERVANT

    L'ARREL

PRESERVANT

L'ARREL

Preservant l’arrel neix de la convicció que el bon morir és un dret essencial.

 

Com a doula de la mort*, acompanyo persones i famílies a transitar el final de la vida amb la dignitat, el respecte i l’amor que cada història mereix.

 

Alhora, treballo per obrir espais de reflexió i aprenentatge que ens ajudin a recuperar una mirada més conscient i natural sobre la mort.

 

Crec que preguntar-nos com volem morir és també una manera profunda de preguntar-nos com volem viure. Per això, la meva tasca uneix la pedagogia de la mort amb l’acompanyament emocional i pràctic a persones, grups i centres educatius.

                                                                   

                                                                                                                                 

     Parlar de la mort és un acte de vida.

 

 

 

QUÈ ÉS PRESERVANT L'ARREL?

PL' A és l'espai per poder parlar, escoltar, caminar, olorar, tocar, ballar i cantar la mort.

 

PL' A és la calma, l'escolta i respecte a totes les religions i persones. 

 

PL' A és silenci, pluja fina, mà i acompanyament a tot el procés del final de vida.

 

PL' A també és assessorament i un lloc on tornar quan la mort fa por. 

*Doula de la mort és la persona que ofereix suport no mèdic a persones que es troben al final de la seva vida i a les seves famílies.

Aquesta figura s'inspira en les doules de part, que acompanyen les persones durant el procés de donar a llum.

 

Una doula de la mort acompanya la persona i la gent que l'envolta a través del procés de morir, amb l'objectiu de fer que aquesta transició final sigui pacífica, amorosa i el més digna possible.

 

Dins d'aquest acompanyament, la doula realitza una tasca fonamental de pedagogia de la mort. Això implica ajudar a desmitificar el final de la vida, trencant el tabú i el silenci que sovint l'envolten. A través d'aquesta educació emocional, la doula ensenya a reconèixer les etapes del trànsit, a gestionar la por al desconegut i a integrar la mort com una part natural, inevitable i plena de sentit dins del cicle vital.